Hi ha qui diu que la NBA va deixar de ser el que era quan Bosh i LeBron van decidir muntar una rave a South Beach, a can Wade. És possible que tinguin raó. Que 3 jugadors franquícia abans d’arribar a la seva plenitud de joc, decideixin juntar-se per carregar-se d’anells. O almenys intentar-ho. Les reaccions no s’han fet esperar.

Magic i Jordan han criticat publicament a LeBron James -així com una gran part de la premsa, però a qui interessa això quan llegendes ataquen a poster kid de l’NBA-. Consideren que el seu moviment d’anar a Miami és de covard. Isiah Thomas en canvi, ha defensat el super trio dels Heat, però clar, li queda crèdit a Isiah després de fer el pallasso amb els Knicks?

Una altra línia de pensament és: que finalment es veurà que Wade és millor que James. I de fet, aqui en teniu un que diu que o bé James canalitza el seu “Be Like Mike” interior, o Wade se li menjarà el mercat.

Mes reaccions, la d’altres equips. Boston, per exemple, s’ha reforçat allà on més flaqueja Miami i espera que el seu Old Three aguanti un anyet més. El GM dels Celtics, Danny Ainge, ha fet una feina superba un any més, renovant a Ray Allen i Paul Pierce sense perjudicar les possibilitats de futur de l’equip. A més, han signat als dos O’Neals de la lliga -sí, Shaq de verd- i han signat a Delonte West amb un contracte no garantit que de ben segur es posarà al cap de LeBron. Checkmate, diu Ainge.

El rumor a Nova York és que -seguint la tendencia Heat- s’espera una reunió de Carmelo Anthony i Chris Paul amb Amaré Stoudemire. Anthony, que ha declinat renovar pels Nuggets, ha dit que només vol marxar a Nova York o Chicago.

Els Bulls, per la seva banda, han fet una feina excepcional en convertir l’Est en una conferència més excitant i competitiva. Amb el fitxatge de Boozer ja tenen la presencia a la pintura que necessitaven per ser un perill en atac i una força intimidatoria en defensa -recordem que tenen a Noah, tot i que aquest podria marxar a canvi de Carmelo-.

I els Lakers? Bé doncs, la darrera vegada que vam mirar, eren campions. Però potser l’anell l’hem de donar a Miami al novembre, no? Kobe Bryant no hi estaria d’acord crec. Amb un Pau Gasol descansant tot l’estiu i Bryant finalment atenent a les crides de dolor del seu cos -passant per quiròfan- son encara favorits per repetir títol -seria el tercer consecutiu-. A més han portat a l’equip una altra nèmesi de Kobe, Matt Barnes.

L’ego de Lebron no cabria ni en tots els articles i anàlisis que s’han publicat aquests dies. És enorme. Molt gran. Va des de la costa est a la costa oest i encara li queda per tornar passant per Florida.

Només un personatge que s’autodefineix com The King és capaç de muntar un show d’aquestes dimensions per humiliar una ciutat i un estat que s’ha buidat per a que el senyoret ho tingués tot.

Els grans jugadors s’han fet mítics pel seu joc i pels seus títols, però també per la seva vinculació a un equip. Pel seu amor per uns colors. Això explica, per exemple, perquè Stockton és més mític que Allen Iverson, o perquè Olajuwon és més estimat que Shaq. Les formes també sumen en el món del glamour i de les joies grans.

Esportivament parlant és evident que Miami es posiciona com a favorit a la conferència est. L’efecte Wade, Lebron i Bosh és potent, i no sembla que ni els Magic, ni els Celtics, tinguin arguments suficients per contrarrestar aquest trio.

De fet, com sempre passa en aquests casos, el pitjor enemic de Miami són ells mateixos. Diuen que els seus egos no els impediran jugar com un equip, tots a una, compartint protagonisme i esforçant-se per a que cadascú trobi el seu espai. Això està per veure.

Els Lakers van fer un experiment similar i l’invent no els hi va sortir bé. El triangle de Phil Jackson no va funcionar amb els quatre all-stars de torn. Als Celtics, en canvi, els hi va servir per guanyar un anell. Però hi ha dues diferències entre l’equip que van formar els Celtics, i que encara mantenen, i el que han creat els Heat.

Primer, els egos de Pierce, Allen i Garnett són importants, ja ho crec que ho són, però ni de bon tros s’acosten als de Lebron and Co. Això dificulta l’entesa en el joc. No només en atac, si no també en defensa, i als vestuaris, i durant tot el reality en el que es convertirà l’equip allà on vagi.

I segon, els Celtics van ser el que van ser, o són el que són, en part gràcies als seus secundaris. Quan van guanyar el títol Rondo, Davis i Perkins eren molt joves, d’acord, però anaven a totes. Defensaven com poques vegades s’ha vist defensar a un equip. Miami ara mateix té quatre jugadors en plantilla i un espai salarial de 13 milions de cara a la temporada vinent. Sabeu qui juga per aquests diners? Dos perfils de jugadors. Veterans que han passat sense pena ni glòria i que ara veuen com s’obra una porta per guanyar un anell, i rookies o sophomores d’aquells que no apareixen en les primeres posicions.

Riley haurà d’estar molt fi per fitxar bé, barat i ràpid. La pressió per l’equip serà tan gran que si no guanyen l’anell, o si no aconsegueixen trobar el seu joc a meitat de la regular season, la crítica serà ferotge i la crisi al vestuari imminent.

Alguns ja desitgen que arribi aquest moment. Jo entre ells.

Amb el futur de Pete Mickeal encara a l’aire,  però amb el de Terence Morris resolt, el Regal Barça ja té el seu primer fitxatge de la temporada vinent, Kosta Perovic. El pivot serbi, que ha arribat de franc del Power Electronics València ha signat pels propers tres anys, tot i que l’equip blaugrana es reserva l’opció de rescindir el seu contracte acabada la segona temporada.

Pels que no el conegueu, es tracta d’un jugador poderós en el joc interior gràcies als seus 217 centímetres d’alçada, i que farà molt bona parella amb Vázquez, Lorbek i Ndong. La passada temporada va anotar un promig de 8,4 punts per partit i va guanyar l’Eurocup amb el València, on hi ha jugat dues temporades.

Amb passat a l’NBA
Perovic va iniciar la seva carrera al 2002 Partizan de Belgrad, on hi va jugar fins al 2007 i equip amb el que va debutar a l’Eurolliga.

Al 2006 va ser escollit en la posició 38 de la segona ronda del Draft de l’NBA per Golden State Warriors, pero abans d’embarcar l’aventura americana, va preferir esperar un any abans de marxar als EStats Units. Finalment, al 2007 va fitxar per GSW per dos anys, però tant sols un després va tornar a Europa.

Tot i que ja tenim ganes de veure’l sota les ordres de Xavi Pascual, abans tindrem l’oportunitat de veure’l al Mundial de Turquia que es jugarà al més d’agost.

LeBron James, l’agent lliure estrella del colossal mercat NBA de 2010, anunciarà a ESPN la seva decisió de deixar els Cavs per un altre equip. Entre l’especulació recent – de la darrera nit- en destaquem dos rumors: LeBron als Knicks i LeBron als Heat. El de LeBron a Miami és el que fa més por. Un cop sa majestat anuncii què farà, analitzarem la situació. Mentrestant, un repàs dels agents lliures més destacats que ja han trobat contracte.

Paul Pierce i Dirk Nowitzki partien d’una situació similar i han signat contractes similars. Els dos jugadors van desestimar el seu darrer any que els lligava al seu equip -Celtics, Mavs- per poder assegurar-se un acord de més anys, malgrat que l’any que vé cobraràn menys del que haguessin percebut segons l’estipulat al seu darrer any de contracte -21.5 milions de $-. L’any que vé s’ha de negociar l’acord salarial entre amos i associació de jugadors i podria haver deixat a un Nowitzki i a un Pierce amb 33 anys i sense contracte. Però a més, el moviment, que els lliga per 4 anys i 60 milions amb el seu equip de tota la vida, dóna més flexibilitat de sostre salarial a la franquícia de cara a assegurar un equip competitiu.

Wade ha dit que renovarà amb els Heat, tot i que encara no s’han posat d’acord amb els anys -segons paraules del mateix Dwane-. Qui ha fet que Wade es decidís ha estat Chris Bosh. El Power Forward que fins ara militava a Toronto deixa els Raptors pel clima agradable de Florida. Com signarà Bosh pels heat roman encara una incognita. S’especula amb un sign-and-trade amb els Raptors, de manera que la franquícia de Toronto podria capitalitzar una mica la marxa del seu jugador estrella.

Boozer als Bulls. Carlos Boozer serà un Bull a canvi de 5 anys de contracte i 80 milions de dolars. Els Bulls s’han avançat als Nets, que de moment han pesat figues en aquest periode d’agents lliures.

Els Hawks, com vam apuntar, han decidit cobrir d’or a Joe Johnson per tal de que no marxés als Knicks com el noi volia. 127 milions en un espai de sis anys per un jugador que no arriba a ser franquícia. Basicament, el que han fet els Grizzlies amb Rudy Gay.

Stoudemire deixa els Suns, com vam dir, a canvi de 100 milions i 5 anys de contracte. Aviam quan triga a emprenyar-se amb el seu exentrenador, Mike D’Antoni.

Ray Allen es quedarà a Boston, a canvi d’un contracte de dos anys, a raó de 10 milions cada any. Amb clausula d’escapament pel jugador al segon any.

En l’apartat rumors i coses menors, enumerem:

Steve Blake, nou base dels Lakers els propers 4 anys. -Aquest fet no és menor, menor és el jugador, tot i que Blake suposa una millora a la posició de base respecte a l’any passat-.

Jermaine O’Neal interessa als Mavs i als Celtics.

Els de Boston ho han intentat amb tot paio alt amb experiencia a la lliga -Shaq, Miller o Haywood-, també volen a Kwame Brown -ecs-.

I el sostre salarial de l’any que vé serà de 58 milions. Enjoy.

Ah, l’estiu! No hi ha partits, però amazing encara passa als despatxos i en els caps d’alguns periodistes d’esports americans. En tot cas, aqui els rumors dels darrers dies, en la tercera entrega de “Rumors i fets NBA” versió “1 de juliol dia de l’independència de LeBron James”. Tot distreu.

Channing Frye sembla que renovarà pels suns, però no ho farà Amar’e Stoudemire. Van trencar negociacions i es parla que l’ex-Sun té una oferta dels Knicks -però qui no en té una en aquests moments?

Esperavem una alineació a Minessota que fos: Gay/Love/Sessions. No podrà ser. Rudy Gay es queda a Memphis i cobrant diners a l’alçada de Kevin Durant. 80 milions de dòlars en diversos anys.

Drew Gooden ha trobat casa seva? Després de passar per tants equips com vegades es canvia de roba, Gooden ha signat amb els Bucks per 32 milions en 5 anyets. Després d’uns dies mogudets per la franquícia de Milwaukee -fent un troc per Maggette- també sembla que estan propers a renovar l’esperança de l’any passat, John Salmons, qui s’esperava que fes les maletes cap a prats més verds.

Un equip NBA -els Wolves- ha signat a Darko Milicic. En un altre moviment per emmarcar, David Kahn ha renovat al jove -encara ho és, malgrat fer anys i panys que s’arrossega per l’NBA- serbi per 5 anys i 20 milions de $. Milicic, considerat una decepció als EUA havia manifestat que tornava a Europa en unes declaracions on aquest cop no va insultar a Pau Gasol.

Joe Johnson no ha contestat a una oferta de sis anys i 120 milions del seu encara equip, els Hawks. Ningú et pagarà més. Encara vols anar als Knicks?

En el #2 deien que Mike Miller als Celtics? Doncs bé, té una oferta dels Lakers. I no oblidem el factor LeBron. Son molt bons amics.

Boston, per la seva banda s’ha trobat amb Pierce, Ray Allen i el pivot dels Knicks, David Lee. Es parla de que mentre l’interés pel pivot Brad Miller es manté, miraran de portar a Brendan Haywood ex-Wizards, Mavs.

Boozer als Magic a canvi de Vince Carter, Marcin Gortat i Brandon Bass? Té bona pinta. Sobretot per la defensa interior d’Orlando.

I LeBron? Mentre continua la peregrinació d’equips cap a la seva casa d’Ohio, aquest twitt resumeix millor l’estatus de James

Ah, l’estiu! No hi ha partits, però amazing encara passa als despatxos i en els caps d’alguns periodistes d’esports americans. En tot cas, aqui els rumors dels darrers dies, en la segona entrega de “Rumors i fets NBA” versió pre “Periode d’Agents Lliures” -a partir de l’1 de juliol, els agents lliures ja podran començar a signar contractes, tot i que alguna cosa ens diu que els primers en caure seran: James, Wade i Bosh-. Tot distreu.

Parlant de dues de les dives: Chris Bosh i LeBron James junts als Bulls? Diuen que està fet. Però va Charlie Villanueva, jugador dels Pistons i exjugador dels Raptors, i diu al seu twitter que Bosh marxa a Miami. Amb Wade? En fi. Qui sap. Però l’agent de Bosh ha dit que no hi ha res comfirmat i que el bo d’en Chris no té res decidit

Charlie Villanueva també via twitter ens diu que abans el veurem a ell amb pentinat afro que a LeBron renovant pels Cavaliers. I el tio té alopecia aureata. Tot i que el paio no només es noticia per voler ser el centre d’atenció via xarxes socials, si no per entrar a casa aliena…

Pels que esperaveu que la bogeria per LeBron es convertís en gira cada vegada que King James visités una possible destinació, espereu asseguts. LeBron ha decidit que qui el vulgui signar, haurà de venir a parlar amb ell a casa seva, a Ohio. Els primers de la llista, els Nets. Deferència cap el seu amic, el raper JayZ? O por dels Kalashnikovs del nou amo de la franquícia de New Jersey, Mikhail Prokhorov? Després dels Nets, venen Cavs, Heat, Bulls, Clippers i Knicks.

En un altre rumor freak, el General Manager dels Nets ha dimitit, perquè se sentia vigilat per espies del nou amo. Rectifico: Crec que LeBron reb primer als Nets per por al Prokhorov.

Bosh i Wade, que se saben en un altre nivell de sa majestat, si que aniran a veure els Knicks, per exemple.

Joe Johson, el quasi-jugador franquicia dels Hawks i flamant agent lliure, ha indicat que donarà prioritat als Knicks i fins i tot s’especula amb que no demanarà un contracte estratosfèric.

Els vigents campions tenen algú que vol jugar amb ells. Això no seria noticia, però es que aquest algú és Tracy McGrady. TMac acceptaria un rol reduït i un contracte petit a canvi de no ser el nou Adam Morrisson dels Lakers i poder guanyar un anell passar de ronda als playoffs per primera vegada a la seva carrera.

També ens expliquen que Nowitzki farà efectiva la clausula per rescindir el darrer any de contracte que li queda amb els Mavs, mentre que la franquícia hagués volgut renovar-li el contracte. Veieu a Nowitzki lluny de Dallas? Jo tampoc. Però ja va passar amb Steve Nash.

Els Celtics volen a Miller. Brad Miller també vol als Celtics. Però a quin preu? Signar a Miller suposaria un bon recanvi per a Perkins, que serà fora tot l’any ja que s’ha comfirmat que pateix també una lesió de creuats, com vam apuntar aqui. Ok, sí. Va ser potra. Oh i en relació a incorporacions joves a Boston, també volen a aquest noi ara que Rasheed Wallace ha dit que es retira.

Els Celtics volen a Miller. No em repeteixo. Volen a Mike Miller, jugador fins ara dels Wizards, per fer de crossa del joc exterior de Boston i donar minuts de descans a Pierce i un possible Ray Allen que torni. Però si em permeten, si obtenen a Miller i un recanvi que pugui tirar de tres, no cal que Allen torni -a no ser que sigui pel preu just-.

El fins ara home esmaixada dels Lakers, opta fora del seu contracte. Shannon Brown serà un -petit- factor en aquest periode de fitxatges. Ah i l’assistent de Phil Jackson als Lakers, l’ex-jugador Brian Shaw, s’entrevistarà amb els Cavaliers per la feina d’entrenador. Tot aqui.

Els Blazers, després de fer fora al seu GM Kevin Pritchard i demanar-li que portés el draft de totes maneres -Pritchard va acceptar i va fer un draft terrible, però això ja és un altre tema-  volen a Danny Ferry, exGM dels Cavaliers, l’home que va portar LeBron i que possiblement és responsable que marxi per no haver sabut rodejar-lo del talent adequat.

A vegades sembla que en aquest bloc només volguem parlar de l’NBA. Bé, molts dies és així. Però és cert que l’arribada de l’estiu ens dóna un motiu de pes per parlar de l’ACB i de les competicions europees. Rumore, rumore, moviments d’entrenadors, fitxatges frustrats, renovacions eternes, etc. No us extranyeu si a partir d’ara veieu molt post recopilatori de tot plegat. Ens encanta el marujeo.

• Vujosevic, tècnic del Partizan, ha rebut una oferta per entrenar el CSKA l’any vinent. Les xifres no estan gens malament. 3 anys de contracte i 5 milions de dòlars. A més, li volen fer un primer regal amb el fitxatge de Maric, un dels pívots més desitjats del mercat europeu d’aquest estiu.
• Dusan Ivkovic hauria signat com a nou entrenador de l’Olympiacos. L’home es trobarà amb un equip ple de figures en el que segurament marxarà Childress i que podria ser substituït per Spanoulis.
• El Benetton de Treviso està decidit a tornar el bàsquet Italià a les cotes més altes. Al seu interès pel pívot serbi Bjelica i al fitxatge del base serbi, Markovic, s’hi suma el rumor de que Vinny Del Negro podria ser l’entrenador dels de Treviso. Sembla que l’aposta del nou General Manager del Lottomatica Roma, Bogdan Tanjevic, ha fet espabilar a l’equip del Pallacanestro.
• El Fenerbahce ha fitxat a Kaya Peker, provinent del Efes Pilsen. Peker es suma al fitxatge de Marko Tomas i a la renovació del gegantot Savas. Potser no tindran un equip de qualitat, però rocós sí que ho serà.

I pel que fa a l’ACB.

• El Madrid renova a Reyes per 3 anys. Tomic, Reyes i Fischer formaran la pintura a l’espera de si Lavrinovic renova o es troba una cosa millor al mercat. També s’han interessat per Sato, MVP de la Lega la temporada passada.
• El Regal Barça treu problemes d’on no n’hi havia. Al culebrot Mickael se li suma la incertesa Lakovic, que ja comença a ser un clàssic dels estius, i la possibilitat de que Basile o Grimau no renovin. Molt bons haurien de ser Djedovic i Rabaseda per cobrir amb garanties aquestes dues baixes, o bé anar al mercat i trobar un Rudy, pel qual Messina donarà fins i tot la sogra, o un Rafa Martínez.
• A l’Unicaja se li acumula la feina. Perovic els hi diu que no, sembla que marxa a Atenes, Berni demana més diners i McIntyre es fa estimar però no concreta.
• A València una mica el mateix. Les sortides de Perovic a Grècia i de De Colo a l’NBA, obliguen a fitxar. De moment sembla que el gran damnificat serà el Cajasol, ja que el Power Electronics podria emportar-se d’una tacada a Savanovic i Calloway.
• I la Penya, ai, la Penya. Perdria a Norel i potser Sónseca, i com a recanvi arribaria Hosley. En l’apartat de bases, Valters estaria negociant el seu retorn al Fuenlabrada

No hi ha hagut sorpreses en les 5 primeres posicions del Draft que us apuntàvem ahir, llevat de que Nets i Wolves han intercanviat les seves eleccions. Així, John Wall als Wizards, Evan Turner als Sixers, i els Nets finalment han decidit seleccionar Derrick Favors, un 4 que ajudarà a Brook López.

Els Wolves, per la seva banda, han hagut de quedar-se amb Wesley Johnson un 3 molt atlètic que hauria de donar encara més força interior als de Minnesota. Per últim, els Kings han seleccionat a DeMarcus Cousins, i ara tenen molta feina per fer al voltant d’aquest, Dalembert, Evans i Caspi. Com vem apuntar ahir, si els hi surt bé la jugada pot ser rodona.

La resta de la nit ha deparat els ja típics canvis de cromos pre i post draft, i alguna que altra notícia sorprenent. Aquí en teniu un recull:

• Chicago ha enviat a Hinrich i la seva selecció de Draft nº17, el francès Kevin Seraphin, en un intent d’alliberar espai salarial i tenir una bona posició de sortida en el suculent mercat d’aquest estiu. Els Wizards, en la línia de no fer res amb lògica, es carreguen amb un altre base i 17 milions de dolars en dos anys. Bon moviment pels Bulls, desastre financer i esportiu pels Wizards.
• Els Blazers s’han pres seriosament això de que la nit del Draft s’han de fer grans moviments i, a falta de bones perspectives en el mercat, han fet fora a Kevin Pritchard, el seu General Manager. Afectarà aquesta decisió en el futur de Rudy?
• En el que podria ser el seu últim moviment com a GM, Pritchard ha enviat a Martell Webster als Wolves a canvi de Babbitt i Ryan Gomes. D’aquesta manera els de Portland lliberen 10 milions pels pròxims dos anys i es fan amb un aler blanc, escanyolit i tirador, un rol que es veu que no tenien cobert. Tanco ironia. Els Wolves, en canvi, juguen bé les cartes i amb Webster i Johnson tindràn ben coberta la posició de 3 com a mínim els pròxims dos anys.
• Els Thunder s’han fet amb el Center que tant han trobat a faltar en aquests playoffs. Es tracta de Cole Aldrich, el pick número 11 dels Hornets, al qual han intercanviat per Craig Barckins, el seu pick número 21. Es tracta d’un pívot eminenment defensiu, molt rerbotejador. Exactament el que necessiten els d’Oklahoma.
• També els Thunder han enviat Eric Bledsoe als Warriors a canvi d’una futura elecció de primera ronda. Bledsoe és un base provinent de Kentucky, on va coincidir amb John Wall i DeMarcus Cousins al camp i amb John Calipari a la banqueta, i que actuarà com a segundo de a bordo de Baron Davis.
• Els Magic estarien pensant en recuperar Hedo Turkoglu. O, millor dit, Turkoglu ha descobert que el fred de Toronto no és lo seu i ha decidit que vol tornar a Orlando de totes, totes. Un altre gran jugador que en el seu moment no va entendre que la oportunitat de guanyar era amb els de Florida i es va deixar cegar per un contracte estratosfèric a un equip al que li espera una llarga travessa pel desert en els pròxims anys. Veurem com acaba el serial.

De moment aquestes són les notícies més destacades de la nit. Segur que en les pròximes hores/dies n’hi haurà moltes més.

Estem davant d’un dels Drafts amb menys glamour dels últims anys. Cap estrella que hagi de marcar època, almenys a priori, i molts homes de pintura, tot i que no en les primeres posicions.

Les prediccions més consensuades pels experts tenen són les següents:

1.- Washington Wizards: John Wall. Un base pur, provinent de Kentucky, que ve a ser l’intent dels de D.C. per substituir al pistoler Arenas. Arriscat però lògic, si és que els Wizards han fet alguna cosa lògica els últims deu anys.

2.- Philadelphia 76ers: Evan Turner. Aler d’Ohio State i millor jugador del bàsquet universitari el passat any. No solucionarà els mals dels Sixers, però nosa tampoc farà en un equip al que li falta una mica de tot.

3.- New Jersey Nets: Wesley Johnson. Un altre aler polivalent, provinent de Syracuse Orange, per l’equip més desestructurat de la lliga. Entre ell, Harris i López hauran de posar les primeres pedres del projecte d’Avery Johnson.

4.- Minnesota Timberwolves: Derrick Favors. Us ho creieu o no els Wolves no han seleccionat un base. Després del desastre Ricky Rubio i el semi desastre Flynn, ara els de Minnesota s’han decidit per un Power Forward que hauria de fer les delícies d’Al Jefferson i a la vegada donar un toc d’atenció al tou de Kevin Love. Molta feina pel de Georgia Tech.

5.- Sacramento Kings: DeMarcus Cousins. Tot apunta a que els de Sacramento han rebut un regal per segon any consecutiu. Si el 2009 va ser Tyreke Evans, aquest any el regal vindrà en forma pívot dominant però amb la maduresa mental de Kiko Rivera i un ego d’aquí a Kuala Lumpur. Serà difícil, però si els hi surt bé l’aposta els Kings poden tenir un projecte molt i molt interessant a 2 anys vista.

6.- Golden State Warrios: Greg Monroe. Un substitut per Biedrins. Pívot de Georgetown amb un potencial enorme en atac i molts problemes en defensa. El típic perfil dels d’Oakland, vaja.

7.- Detroit Pistons: Ed Davis. Des de North Carolina arriba aquest PF amb una capacitat rebotejadora sobrenatural i una dificultat per anotar també notable. A qui us recorda? Sí, ve a ser l’alumne aventatjat de Ben Wallace. Continuaran sense show time a Detroit.

8.- Los Angeles Clippers: Al-Farouq Aminu. Una altra bèstia parda. Un 3 atlètic i amb grans capacitats defensives que no sabem ben bé que hi va a fer als Clippers.

9.- Utah Jazz: Luke Babbitt. Els Jazz han triat un doble de Kyle Corver una mica més alt i una mica menys guapo. Diuen els de l’Universitat de Nevada que és el millor jugador que han tingut mai.

10.- Indiana Pacers: Ekpe Udoh. Pívot fort i dominant que es convertirà en el referent dels Pacers a la pintura. De fet, es convertirà en l’únic pívot amb cara i ulls de l’equip.

Demà repassarem els resultats i veurem si es cumpleixen les prediccions.

Si deixem de banda el desastrós final de play off que ha protagonitzat el Barça, enguany el pivot ha sabut acatar tots els papers que el destí (i Xavi Pascual) li ha fet fer. En ocasions, ha estat un gran home de banqueta, que sortia a la pista quan l’equip ho necessitava i revolucionava partits estancats. En d’altres ha sabut agafar el paper d’estrella de l’equip, com ha estat el cas de la Copa del Rei, campionat del que es va endur el premi al millor jugador. A més, ha estat un dels jugadors més usats en el triomf del Barça a l’Eurolliga, una competició que ha guanyat per primera vegada.

Amb una mitjana de 7,5 punts i 4 rebots per partit tant en ACB com en l’Eurolliga, Fran Vázquez no s’ha convertit pas en l’estrella de l’equip, però sí en un dels actors secundaris que fan que tota escena tingui sentit. Sense les seves aportacions l’equip no hagués arribat a on ho ha fet ni de bon tros. Precisament, tot apunta que el paper que farà amb Espanya tampoc serà el de protagonista -tot i que ves a saber-, on haurà de guanyar-se el lloc amb Garbajosa, Marc Gasol o Felipe Reyes. Si menys no, la convocatòria pel Mundial és, sense cap mena de dubte, la cirereta del pastís a una temporada de somni.