Amb el futur de Pete Mickeal encara a l’aire,  però amb el de Terence Morris resolt, el Regal Barça ja té el seu primer fitxatge de la temporada vinent, Kosta Perovic. El pivot serbi, que ha arribat de franc del Power Electronics València ha signat pels propers tres anys, tot i que l’equip blaugrana es reserva l’opció de rescindir el seu contracte acabada la segona temporada.

A vegades sembla que en aquest bloc només volguem parlar de l’NBA. Bé, molts dies és així. Però és cert que l’arribada de l’estiu ens dóna un motiu de pes per parlar de l’ACB i de les competicions europees. Rumore, rumore, moviments d’entrenadors, fitxatges frustrats, renovacions eternes, etc. No us extranyeu si a partir d’ara veieu molt post recopilatori de tot plegat. Ens encanta el marujeo.

• Vujosevic, tècnic del Partizan, ha rebut una oferta per entrenar el CSKA l’any vinent. Les xifres no estan gens malament. 3 anys de contracte i 5 milions de dòlars. A més, li volen fer un primer regal amb el fitxatge de Maric, un dels pívots més desitjats del mercat europeu d’aquest estiu.
• Dusan Ivkovic hauria signat com a nou entrenador de l’Olympiacos. L’home es trobarà amb un equip ple de figures en el que segurament marxarà Childress i que podria ser substituït per Spanoulis.
• El Benetton de Treviso està decidit a tornar el bàsquet Italià a les cotes més altes. Al seu interès pel pívot serbi Bjelica i al fitxatge del base serbi, Markovic, s’hi suma el rumor de que Vinny Del Negro podria ser l’entrenador dels de Treviso. Sembla que l’aposta del nou General Manager del Lottomatica Roma, Bogdan Tanjevic, ha fet espabilar a l’equip del Pallacanestro.
• El Fenerbahce ha fitxat a Kaya Peker, provinent del Efes Pilsen. Peker es suma al fitxatge de Marko Tomas i a la renovació del gegantot Savas. Potser no tindran un equip de qualitat, però rocós sí que ho serà.

I pel que fa a l’ACB.

• El Madrid renova a Reyes per 3 anys. Tomic, Reyes i Fischer formaran la pintura a l’espera de si Lavrinovic renova o es troba una cosa millor al mercat. També s’han interessat per Sato, MVP de la Lega la temporada passada.
• El Regal Barça treu problemes d’on no n’hi havia. Al culebrot Mickael se li suma la incertesa Lakovic, que ja comença a ser un clàssic dels estius, i la possibilitat de que Basile o Grimau no renovin. Molt bons haurien de ser Djedovic i Rabaseda per cobrir amb garanties aquestes dues baixes, o bé anar al mercat i trobar un Rudy, pel qual Messina donarà fins i tot la sogra, o un Rafa Martínez.
• A l’Unicaja se li acumula la feina. Perovic els hi diu que no, sembla que marxa a Atenes, Berni demana més diners i McIntyre es fa estimar però no concreta.
• A València una mica el mateix. Les sortides de Perovic a Grècia i de De Colo a l’NBA, obliguen a fitxar. De moment sembla que el gran damnificat serà el Cajasol, ja que el Power Electronics podria emportar-se d’una tacada a Savanovic i Calloway.
• I la Penya, ai, la Penya. Perdria a Norel i potser Sónseca, i com a recanvi arribaria Hosley. En l’apartat de bases, Valters estaria negociant el seu retorn al Fuenlabrada

El seleccionador d’Espanya, Sergio Scariolo, ha donat la llista de convocats per al Mundial de Turquia que començarà aquest proper agost i una de les sorpreses és el retorn de Fran Vázquez. Tot i que en les darreres setmanes s’havia especulat sobre aquesta possibilitat, calia la confirmació definitiva per a sortir de dubtes. I aquí la tenim. Ara, si Fran Vázquez no és seleccionat aquest any, ja ens direu quan ho haguessin fet perquè la temporada del gallec ha estat per emmarcar.

Si deixem de banda el desastrós final de play off que ha protagonitzat el Barça, enguany el pivot ha sabut acatar tots els papers que el destí (i Xavi Pascual) li ha fet fer.

El Barça ha rubricat la seva gran temporada amb una gran decepció. El Caja Laboral ha vençut per 3 a 0, i amb dos partits guanyats al Palau, al millor Barça que mai hem vist. Tal i com va passar amb el darrer any del Dream Team de futbol, el final d’una gran època ha sigut molt amarg. No obstant, en aquest cas, també hem de dir que aquest equip té un llarg recorregut i que l’any que ve promet.

No analitzaré el partit d’ahir. O sí, ràpidament. El Caja Laboral va guanyar perquè va marcar el ritme i perquè al final va saber jugar unes cartes que el Barça ha perdut, junt amb el tir de tres, en els nou dies d’inactivitat. 0 a 2 i cap a Vitòria a fer història o a fer el ridícul. Parlem-ne.

El Barça no és el Barça quan li passen un seguit de coses.

1.- En els dos partits acumula un percentatge des de la línea de 6,25 del 27,5%. Lleig en un equip amb tots aquests tiradors amb tant de renom. Navarro 2/9, Lakovic 2/5, Basile 2/6, Morris 1/9, Lorbek 0/2, Mickael 3/7, Ricky 1/7.

2.- Sí, parlem de Ricky. Quan acabi la final faré un post llarg i que analitzi el personatge però de moment quedem-nos amb un detall. Ja n’hi ha prou de dir que l’home tira bé perquè té un 45% en tirs de 2 i un 40% en triples. Els primers són entrades, de mèrit, però entrades, i els segons són triples completament sol. No sortint de bloquejos com Navarro (39%), o desequilibrat com Basile (43%), o en suspensió i amb una mà davant com Lakovic (40%). Menos lobos.

3.- El problema del comunisme. El Barça ha jugat tot l’any a allò de “som un gran equip i no hi ha ningú que destaqui per sobre dels altres”. Molt bonic, sí. Però és necessari un líder. Un Nash, un Jasikevicius. Ricky està en camí, però li falta, a Navarro sempre li ha pesat el protagonisme si al costat no té un MVP (Gasol, Bodiroga, etc.), i la resta juguen a ser Michael Caine a les pelis dolentes: secundaris de luxe.

4.- Velocitat. Si una cosa va fer bé ahir el Regal va ser agafar rebots. Si una cosa va fer malament va ser no aprofitar-los. On queden aquells contraatacs comandats per Ricky? I aquells 2+1 de Navarro? I els de Grimau? Tot el crèdit pel Caja Laboral i els seus jugadors, ara, no em crec que un paio que es diu Milton Palacio, amb sobrepes, i Huertas, genial però que juga 30 minuts, et frenin.

5.- Mentalitat. No pot ser que permetis que un equip entrenat per Ivanovic, gran estratega però pèssim motivador, arribi al Palau amb aquest nivell de confiança. No pot ser perquè ets el campió d’Europa, i el de la Copa, i el de la fase regular, i el de la Copa Catalunya! O potser és per tot això, que pesa.

Dit això, si hi ha un equip que pugui trencar el mite del 0-2 a la lliga ACB aquest és el Barça d’aquest any. Però per fer-ho ha de ser ell mateix. I ser-ho durant 40 minuts. Ha de dominar la pintura utilitzant més a Vázquez, Ndong i Lorbek, ha de fer pràctiques en el tir de 3 durant dos dies seguits, ha de conseguir que Sada sigui l’antídot de Huertas, que Grimau faci els seus punts habituals, que Mickael no tingui problemes amb Hermann, i que Navarro descobreixi que Olesson és bon defensor, però no tant.

A més, Xavi Pascual faria bé de veure vídeos i prendre apunts. Ivanovic n’ha vist uns quants. I es veu que serveix i tot.

Finalment, no tot seran flors i violes. Després de la derrota ahir al Palau al primer partit de la final de l’ACB contra el Baskonia, s’ha de reconèixer que, a hores d’ara, la moral dels homes de Xavi Pascual i de tots els seguidors del Barça estan per terra. La bona notícia és que aquest estat es deu a la falta de costum que tant uns i altres tenen/tenim en que l’equip caigui derrotat, i més jugant a casa.

La darrera vegada que el Barça va caure al Palau en partit de Lliga es remunta fins a gener de 2009 i la derrota va ser davant el Tau Vitòria. 33 partits més tard el mateix equip, ara anomenat Caja Laboral, ha sigut l’únic capaç d’endur-se la victòria al Palau.

El president del Madrid, Florentino Pérez, ha qualificat la temporada del seu equip aquest curs “d’any de transició”. Un cop inverteixes un dineral en fitxar un dels més prestigiosos entrenadors d’Europa, Ettore Messina, i farcir la seva pissarreta de nous jugadors -fins a 12 han estat les incorporacions- saps d’entrada que no volies que la temporada fos de “transició” i que, com ha passat amb l’equip de futbol, pretenies donar la campanada arribant i guanyant. Bé, més enllà dels maquillatges que pot donar-li al guirigall que s’ha convertit el Madrid de Messina, el que hauria de fer l’amic Floren, com a mínim, és aprendre la lliçó i començar a fitxar més N’Dongs i Lorbeks, que no tenen (perdó! “tenien”) tant nom, però fan equip.

El Baskonia s’enfrontarà al rodillo blaugrana per la corona de l’ACB, després que l’equip basc ha guanyat tots els partits a casa de la seva sèrie. Malgrat nosaltres volíem una final Barça – Madrid, la classificació del Baskonia és el més lògic i posa el projecte blanc en entredit. El Madrid passa un altre any en blanc, fins i tot amb Messina -doble de Taub, de la sèrie House- a la banqueta.

Però el Madrid ha fet els deures prou bé en aquestes semifinals i tenien una oportunitat en el cinquè partit d’avui, després de guanyar els dos seus a Vistalegre.

Hi havia la maledicció de Ivanovic, que -fins ara- no havía guanyat un cinquè partit a la banqueta del Baskonia i Llull finalment si que jugaría malgrat tenir el turmell tocat -però Garbajosa no-.

Però Splitter (18p 9 rb) ha tornat de les vacances que ha disfrutat als dos partits a Vistalegre i juntament amb la sorpresa Eliyahu (10p) que en els darrers minuts ha enviat de vacances al Reial Madrid, que només han obtingut resposta del lesionat Llull 13p i el que sempre compleix, Reyes (13p, 9 rb)

Llull i Reyes. Bé, i un triple de Bullock també hi va fer alguna coseta. El desendreçat equip de la capital de l’estat va jugar un partit força correcte malgrat les pèrdues, que potser no van ser moltes -10 per equip- però van ser cabdals perquè el partit es decantés pels locals.

Com va guanyar el Madrid?

El Barça va segellar ahir el seu passi per a la final de l’ACB i ho va fer per la via ràpida: 3-0 davant l’Unicaja. Amb un 5/5 de victòries al Play Off d’enguany, ara ja espera al Caja Laboral o el Madrid (3r. partit: avui a les 20.30h) per poder exhibir per darrera vegada aquesta temporada el seu esperit guanyador. I és que la d’ahir va ser una d’aquestes ocasions en que el rival, quan torna a les dutxes un cop acabat el partit, a banda d’aigua, rep un ruixat d’incomprensió i frustració al recordar com ha pogut deixar escapar avantatges de fins a 9 punts, en el que ha estat un dels seus millors partits de l’any.